
En els últims anys, el consum de discos durs ha augmentat de forma espectacular per la creixent necessitat dels usuaris d’emmagatzemar més i més. Els arxius digitals (fotos, vídeos, documentació personal i professional) que guardem són grans en nombre i en grandària.
Molts usuaris tenen prou amb l’espai de disc dur intern dels seus equips. No obstant això, molts altres adquireixen discs durs externs per ampliar-ne capacitat. I també per a una rutina que ningú hauria d’obviar: fer còpies de seguretat dels arxius més sensibles i rellevants.
Còpies de seguretat
Quin tipus de fitxers seria una catàstrofe perdre? Doncs segurament certs documents de treball de gran importància. O bé aquelles fotos familiars que ens hem descarregat des de la càmera a l’ordinador de sobretaula. Tots aquests arxius els hem de conservar en algun dispositiu d’emmagatzematge extern. Només així ens assegurarem que són fora de perill.
Abans de comprar un disc dur extern, ens hem de fer algunes preguntes. Es tracta de fer-nos amb el dispositiu que millor s’ajusti a les nostres necessitats.
La capacitat del disc dur s’ha d’ajustar a la nostra necessitat real. Si bé és cert que és millor que sobri, que no que falti, de vegades aquesta afirmació és una coartada per emmagatzemar de tot. Per guardar coses sense criteri. Es parla de la Síndrome de Diògenes Digital: així com hi ha persones que guarden a casa els objectes més inservibles i estranys, hi ha usuaris que conserven arxius digitals fins a l’extenuació. I ho fan “per si algun dia em fa falta”. Aconsellem per tant guardar només allò realment necessari. Tinguem en compte que un disc dur amb molta informació accessòria alenteix les còpies de seguretat i dificulta les recerques. D’altra banda, si perdem les dades i les volem recuperar, ho tindrem més complicat.
Si volem un disc dur extern portàtil, la millor opció és un dispositiu de 2.5 “, que s’alimenta i connecta per USB. Són lleugers, compactes i molts d’ells són molt estètics. Si els pensem transportar constantment, és bo que pensem en comprar dispositius amb carcasses fetes de materials anti-lliscants.
Connexió USB, la més habitual
La connexió USB és la més pràctica, perquè ens resultarà útil amb una gran infinitat d’equips informàtics. Si optem per aquesta opció, la versió que permet una major velocitat de transferència de dades és la USB 3.0. Si volem compartir la informació amb altres usuaris, hem d’assegurar que el disc dur extern ofereix aquesta prestació.