En els últims anys, el consum de discos durs ha augmentat de forma espectacular per la creixent necessitat dels usuaris d’emmagatzemar més i més. Els arxius digitals (fotos, vídeos, documentació personal i professional) que guardem són grans en nombre i en grandària.
Molts usuaris tenen prou amb l’espai de disc dur intern dels seus equips. No obstant això, molts altres adquireixen discs durs externs per ampliar-ne capacitat. I també per a una rutina que ningú hauria d’obviar: fer còpies de seguretat dels arxius més sensibles i rellevants.
Còpies de seguretat
Quin tipus de fitxers seria una catàstrofe perdre? Doncs segurament certs documents de treball de gran importància. O bé aquelles fotos familiars que ens hem descarregat des de la càmera a l’ordinador de sobretaula. Tots aquests arxius els hem de conservar en algun dispositiu d’emmagatzematge extern. Només així ens assegurarem que són fora de perill.
Les fotos i vídeos personals i familiars són, segurament, el patrimoni digital més apreciat per qualsevol consumidor de tecnologia. Què passaria si el disc dur del nostre sobretaula s’espatllés i no tinguéssim cap còpia de seguretat o còpia de seguretat d’aquestes fotos i vídeos que en tanta estima tenim? El valor sentimental del que perdem serà sempre incalculable.
Preguntes abans d’escollir dispositiu
Abans de comprar un disc dur extern, ens hem de fer algunes preguntes. Es tracta de fer-nos amb el dispositiu que millor s’ajusti a les nostres necessitats.
Abans de comprar un disc dur extern, ens hem de fer algunes preguntes. Es tracta de fer-nos amb el dispositiu que millor s’ajusti a les nostres necessitats.
Per començar, hem de saber si anem a emmagatzemar molta informació. És obvi. Quant més arxius i més pesats siguin aquests, més capacitat ha de tenir el disc dur. O discs durs, perquè moltes vegades, amb un sol disc dur no tindrem prou.
Si cada dia gravem amb el nostre smartphone d’última generació o amb la càmera de vídeo digital, haurem de pensar en comprar un disc dur d’alta capacitat (n’hi ha de fins a 3 terabytes, és a dir, de 2.000 o 3.000 gigues). Si només volem guardar fotos familiars, no cal que el disc tingui tanta capacitat.
Una altra pregunta que ens hem de fer és el lloc d’ús que preveiem per a aquest nou dispositiu. Pensem transportar el disc dur d’un costat a un altre, o el tindrem sempre a casa?
Més interrogants: ¿Volem compartir les dades en xarxa o només li donarem un ús personal? ¿Volem que el dispositiu sigui ràpid a l’hora de transferir informació des d’o cap a l’ordinador?
Evitem la ‘síndrome de Diògenes Digital’
La capacitat del disc dur s’ha d’ajustar a la nostra necessitat real. Si bé és cert que és millor que sobri, que no que falti, de vegades aquesta afirmació és una coartada per emmagatzemar de tot. Per guardar coses sense criteri. Es parla de la Síndrome de Diògenes Digital: així com hi ha persones que guarden a casa els objectes més inservibles i estranys, hi ha usuaris que conserven arxius digitals fins a l’extenuació. I ho fan “per si algun dia em fa falta”. Aconsellem per tant guardar només allò realment necessari. Tinguem en compte que un disc dur amb molta informació accessòria alenteix les còpies de seguretat i dificulta les recerques. D’altra banda, si perdem les dades i les volem recuperar, ho tindrem més complicat.
La capacitat del disc dur s’ha d’ajustar a la nostra necessitat real. Si bé és cert que és millor que sobri, que no que falti, de vegades aquesta afirmació és una coartada per emmagatzemar de tot. Per guardar coses sense criteri. Es parla de la Síndrome de Diògenes Digital: així com hi ha persones que guarden a casa els objectes més inservibles i estranys, hi ha usuaris que conserven arxius digitals fins a l’extenuació. I ho fan “per si algun dia em fa falta”. Aconsellem per tant guardar només allò realment necessari. Tinguem en compte que un disc dur amb molta informació accessòria alenteix les còpies de seguretat i dificulta les recerques. D’altra banda, si perdem les dades i les volem recuperar, ho tindrem més complicat.
En aquest punt, el consell que hem de donar és comprar un dispositiu seguint el criteri d’unes expectatives realistes d’emmagatzematge d’informació. No ens passem pel que fa a capacitat. Com hem escrit abans, pensem només en allò que honestament ens cal guardar. Ni més, ni menys.
A més, tinguem present que la tendència de mercat és cap a un abaratiment progressiu dels preus dels dispositius. Si més endavant ens cal més espai d’emmagatzematge, sempre estarem a temps de comprar un disc dur addicional.
Dispositius fixos, mòbils i amb xifrat de dades
Si volem un disc dur extern portàtil, la millor opció és un dispositiu de 2.5 “, que s’alimenta i connecta per USB. Són lleugers, compactes i molts d’ells són molt estètics. Si els pensem transportar constantment, és bo que pensem en comprar dispositius amb carcasses fetes de materials anti-lliscants.
Si volem un disc dur extern portàtil, la millor opció és un dispositiu de 2.5 “, que s’alimenta i connecta per USB. Són lleugers, compactes i molts d’ells són molt estètics. Si els pensem transportar constantment, és bo que pensem en comprar dispositius amb carcasses fetes de materials anti-lliscants.
Així mateix, aquestes carcasses poden absorbir les vibracions ocasionades per un cop. La part negativa d’aquests dispositius és que aquest tipus de carcasses obstaculitzen la correcta dissipació de la calor que genera el disc dur.
Si el disc dur que busquem estarà immòbil, podem triar un disc dur de 3.5 “. Poden oferir diversos tipus de connectivitat (USB, xarxa, Firewire …) i posseeixen un cable d’alimentació amb transformador (obtenen l’energia de la xarxa elèctrica).
Els equips fixes són més segurs: solen assegurar una millor ventilació i una major solidesa. Per això són l’equip ideal en el qual guardar còpies, per exemple, de les fotos dels esdeveniments familiars o de viatges.
Per als més preocupats per la confidencialitat de la informació emmagatzemada, els experts recomanen adquirir equips amb sistema de xifrat de dades. Fins i tot és possible donar amb dispositius que realitzen una autenticació biomètrica (empremta dactilar).
Connexió USB, la més habitual
La connexió USB és la més pràctica, perquè ens resultarà útil amb una gran infinitat d’equips informàtics. Si optem per aquesta opció, la versió que permet una major velocitat de transferència de dades és la USB 3.0. Si volem compartir la informació amb altres usuaris, hem d’assegurar que el disc dur extern ofereix aquesta prestació.
I no ens podem oblidar dels discos durs multimèdia (connexió USB i HDMI), que podem connectar a la tele o al projector. Es tracta d’uns equips que fan la funció de magatzem d’arxius i que, alhora, poden reproduir.