Skip to content

Andreu Rodríguez: “L’art tecnològic és un espai creatiu al qual volem donar més estatus”

21/11/2017
Andreu Rodríguez

Andreu RodríguezAndreu Rodríguez és el president de Ticnova, grup en el qual s’integra la cadena BEEP. Rodríguez és un emprenedor de referència en el sector de la tecnologia i el comerç detallista, ja que ha estat l’artífex d’una nova categoria comercial: la botiga d’informàtica i de tecnologia de proximitat. Recordem que, amb més de 30 anys d’història, la marca BEEP és líder de mercat en el seu format.

La faceta potser menys coneguda d’Andreu Rodríguez és la de mecenes i empresari compromès amb la responsabilitat social corporativa (RSC). Aficionat a l’art des de fa molt de temps, per la influència principal de la seva esposa, l’artista Marie-France Veyrat, fa 15 anys va apostar per crear un guardó, el Premi ARCO BEEP d’Art Electrònic. Aquest premi s’ha convertit en tot un clàssic a la Fira Internacional d’Art Contemporani, ARCO, que se celebra cada any a IFEMA, a Madrid.

La col·lecció BEEP d’Art Electrònic, que ja inclou 42 obres, és avui un fons de referència internacional en l’espai creatiu de l’art electrònic. A través de la col·lecció, i a través de la fundació New Art Foundation, Andreu Rodríguez està teixint noves complicitats en el món de l’art, amb la finalitat que l’art tecnològic es guanyi la condició de categoria artística.

L’impulsor de la col·lecció reflexiona sobre art, creativitat i mecenatge, en vigílies de la inauguració de l’exposició Aproximacions creatives a la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic. L’exhibició es podrà visitar al Museu Salvador Vilaseca (Raval de Santa Anna, 59) de Reus, des del proper dijous, 23 de novembre, fins el 29 de març del 2018.

“L’exposició a Reus és una ocasió única”, explica, “perquè mai havíem presentat totes les obres en un mateix espai, encara que no es puguin veure absolutament totes les peces en una sola visita, ja que hi haurà rotacions. Tinguem present que, de vegades, tenim obres les nostres repartides per diversos museus de tot el món”.

Com neix la seva vocació per l’art?

Després de casar-nos, ens vam aficionar a comprar art, en l’àmbit local i a tot Catalunya. Ho fèiem amb molta modèstia i il·lusió, i amb ganes d’adquirir coneixements. La meva dona ja es dedicava al món de l’art, com a artista professional. Es pot dir que vam començar una col·lecció privada d’art contemporani català, i que ho vam fer gairebé sense ser-ne conscients.

Les peces que anaven afegint a la seva col·lecció, ¿les penjaven a les parets i les s’emplaçaven en punts a la vista a la seva llar, o les emmagatzemaven?

Els quadres, els penjàvem. Els gaudíem. Adquiríem art perquè ens agradava, sense més pretensions. Fins que va arribar un moment en què la meva dona i jo vam decidir crear un premi.

Quins criteris van animar la creació d’aquest premi?

Érem conscients que hi havia molts premis d’art consolidats, així que vam decidir impulsar un event diferencial. BEEP és una empresa de l’àmbit de la tecnologia, de manera que tenia sentit crear un premi d’art inspirat en la tecnologia.

Érem conscients que existia el Net-Art, una etiqueta relativament efímera que al·ludia a les creacions artístiques que prenien com a referència el boom d’internet de finals dels 90 i primers anys 2000. Així mateix, també estava afermat el Video-Art, que utilitzava la imatge en moviment com a llenguatge artístic. Però l’art tecnològic estava encara per definir com a categoria. Hi havia artistes que es recolzaven i que s’inspiraven en la tecnologia, però faltava crear un marc que donés significat a totes aquestes creacions. Aquí vam veure una oportunitat de fer una aportació al món de l’art.

Com va sorgir la duradora i prolífica relació del premi amb ARCO?

Fa 15 anys vam realitzar una primera edició del premi d’art tecnològic al Palau Robert, de Barcelona. Va ser tot un esdeveniment, amb un jurat de prestigi, organitzat i presidit per Arnau Puig, i format per comissaris del món de l’art. Un d’ells era Fernando Castro, que ens va proposar portar aquest premi a ARCO. Aquesta col·laboració va ser de seguida un èxit. De fet, ja hem fet 12 edicions del Premi ARCO BEEP d’Art Electrònic. Gràcies en part a aquest premi, hem creat la col·lecció BEEP d’Art Electrònic.

art tecnològic

Quina repercussió ha tingut el Premi ARCO BEEP d’Art Electrònic en el món de l’art?

El premi s’ha convertit en un clàssic i ha contribuït a la divulgació de l’art tecnològic en la societat. Fa cinc anys, la col·lecció BEEP d’Art Electrònic va rebre el premi GAC a millor col·lecció, que lliura el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya. Aquell reconeixement ens va motivar i ens va fer veure que el que estàvem fent estava tenint transcendència.

Animats per aquesta presa de consciència, el 2014 vam crear, al costat del Col·legi d’Enginyers Informàtics de Catalunya, una fundació l’objectiu de la qual és associar art i tecnologia. Es tracta de New Art Foundation, una entitat en la qual són presents les famílies Rodríguez i Barriach, i a la qual s’han sumat més col·legis professionals d’estudis tècnics i universitats.

La persona clau que ens acompanya i ens guia és Vicente Matallana, posseïdor a títol personal d’algunes de les peces de la col·lecció BEEP, i gerent del Premi ARCO BEEP i de la fundació. També cal esmentar a Roberta Bosco, co-comissària de la present exposició de Reus.

Quins objectius té la fundació New Art Foundation?

Es tracta d’una fundació agermanada amb la col·lecció BEEP d’Art Electrònic, però que té un camp d’acció molt més ampli. La fundació persegueix crear la categoria d’art tecnològic. Reivindiquem que es reconegui aquest gènere d’art, com en el seu moment es va fer amb els moviments del Dadaisme o el Pop-Art, o les categories del Video-Art i la fotografia, per posar uns exemples.

Quines accions concretes realitza la fundació?

Per començar, cal aclarir que la fundació New Art Foundation té un pressupost modest. El seu gran valor és aplegar institucions que comparteixen l’objectiu d’impulsar l’art electrònic. Ara bé, també és veritat que realitza accions sobre el terreny. Per exemple, compta amb un banc de materials, maquinari i equips, que es deixen en préstec a artistes o a exposicions. Així, per exemple, a la Biennal de Venècia patrocinem la part tecnològica del pavelló de Catalunya.

La fundació ha creat els premis ATA, que se celebren cada dos anys i que consisteixen en el lliurament d’una beca per al projecte artístic guanyador. Eurecat, el centre tecnològic més important de Catalunya, fa una convocatòria d’artistes. Els 10 artistes seleccionats realitzen un seminari d’una setmana, en què els expliquen tecnologies que els poden ajudar en el seu projecte creatiu. En l’última edició va guanyar Paul Friedlander, un artista anglès.

New Art Foundation anirà adquirint més protagonisme i visibilitat. De fet, la fundació és una de les institucions impulsores de l’exposició de Reus.

Fa anys que BEEP i Ticnova persegueixen donar més estatus a l’art electrònic a través del mecenatge i l’impuls a la col·lecció BEEP. És difícil conceptualitzar l’art tecnològic i donar-li l’estatus que es mereix?

L’art tecnològic és un nínxol artístic i creatiu encara una mica petit i dispers. D’aquí la dificultat de consolidar la categoria. Ara bé, precisament per aquests motius, per la singularitat d’aquest nínxol, la col·lecció BEEP —modesta en relació a altres col·leccions d’art contemporani general— ha aconseguit destacar mundialment. Amb perseverança, passió, inversió econòmica i molts esforços humans, s’ha construït una col·lecció de referència.

El que va aconseguir el premi GAC va ser animar-nos a seguir invertint diners i esforços per crear aquesta categoria, perquè l’espai de creació que és l’art tecnològic sigui reconegut com a tal.

El Pop-Art va triomfar en saber expressar les contradiccions d’un nou tipus de societat, de consum i modelada pels ‘mass media’. Ara la tecnologia (internet, xarxes socials, gadgets) defineix en bona part com som i com ens aproximem a la realitat, i l’art tecnològic ens hauria d’ajudar a entendre aquesta simbiosi i aquesta relació. Quines condicions falten perquè l’art tecnològic exploti, com en el seu moment ho va fer, per posar un exemple, el Pop-Art?

Trobem a faltar més teòrics i comissaris que defineixin la categoria. I, ja que esmenteu el gènere del Pop-Art, també seria de molta ajuda comptar amb algun artista molt mediàtic, com ho va ser Andy Warhol. Hi ha artistes de tanta talla i carisma, com ara Picasso, que per si sols van aconseguir crear nous moviments.

A través de la fundació New Art Foundation, vam intentar influir perquè es reconegui l’art tecnològic. I ho fem al costat de fundacions de característiques similars, en països com Holanda o Suïssa. És un esforç que exigeix ​​més suports i el desenvolupament de col·leccions d’art tecnològic com art tecnològicla de BEEP.

Què és art tecnològic per als responsables de la col·lecció?

Aquesta pregunta és clau en la teorització de la nostra col·lecció. L’art tecnològic és tot el que sorgeix de la fusió d’art i tecnologia, en el seu sentit més ampli. La tendència pretenem que sigui principalment conceptual, no basada en els mitjans tècnics que s’utilitzen, sinó en el discurs teòric que la fusió art-tecnologia ens pugui proporcionar. La resposta més ampliada l’hi donarien els comissaris de l’exposició o el gerent de la col·lecció.

És bo aclarir que la col·lecció BEEP d’Art Electrònic no inclou Vídeo-Art, que és una categoria molt arrelada, amb la seva pròpia personalitat.

Intentem col·leccionar obres d’artistes que estiguin molt centrats en l’art tecnològic. Per exemple, l’artista Eduardo Kac, que va utilitzar el seu cos amb Time Capsule. Amb aquesta obra, que pertany a la col·lecció, va ser pioner, en instal·lar-se un microxip a la cama.

Quins criteris segueixen a l’hora d’incorporar noves obres d’art a la col·lecció?

Els criteris que fem servir per incorporar noves obres es basen en la definició anterior. Ara bé, a mesura que la col·lecció creix, quantitativament i qualitativament, ens anem esforçant a adquirir obres més monumentals i museístiques, perquè la col·lecció adquireixi més dimensió. També és important la forma en què anem incorporant noves obres, ja que ara estem per la labor de facilitar el finançament de nous grans projectes, més que per l’adquisició pura.

Finançar una obra d’art des que és un esbós ha de ser més apassionant…

Ja hem començat a produir grans obres d’artistes consolidats, primeres firmes mundials. Es tracta d’una nova forma d’entendre el mecenatge. Així, no només anem a adquirir obres, sinó que també anem a finançar-ne la creació. Quan es tracta d’obres d’art tecnològic, la realització és moltes vegades molt cara. D’aquesta manera, sovint es necessiten equips molt costosos o la contractació de tècnics molt especialitzats, que nosaltres ajudem a finançar.

Hi ha el clixé de l’artista tecnòfob, que mai renunciarà al seu pinzell ni al seu cisell. Què n’opina?

Avui ningú pot renegar de la tecnologia. Tots tenim smartphones i utilitzem un equip informàtic. Hi ha molts artistes que treballen amb les eines clàssiques de les Belles Arts, però també és cert que s’estan creant grans obres tecnològiques.

Quina aportació diferencial pot fer l’art tecnològic a les noves generacions, que són nadiues digitals?

Un problema que té el món de l’art és que no connecta amb les noves generacions, una tendència que fins i tot s’aprecia en el món del col·leccionisme. L’art tecnològic pot contribuir a establir aquesta connexió.

La primera exposició que realitzarem de la col·lecció BEEP en la seva integritat, a Reus, és una oportunitat de veure com respon el jovent a aquest tipus d’art. A Reus s’han acollit exhibicions d’art clàssic i contemporani. Però la nostra col·lecció és per definició molt més multimèdia, i planteja un diàleg més interactiu entre l’artista i l’espectador.

Per sentit comú, la gent jove se sent més còmoda amb l’art tecnològic i digital, i no amb aquelles obres d’art més estàtiques. Desitgem connectar amb els joves, i atraure nois i noies que potser mai han visitat un museu d’art abans. I si podem despertar alguna nova vocació artística, millor que millor.

L’exposició, que serà a Reus fins al març, acollirà totes les obres de la col·lecció, encara que per raons d’espai no ho farà de forma simultània.

Així és. L’exposició a Reus és una ocasió única, perquè mai havíem presentat totes les obres en un mateix espai, encara que no es pugui veure absolutament totes les obres en una sola visita, ja que hi haurà rotacions.

Què suposa que la primera exposició d’aquesta escala de la col·lecció BEEP es realitzi a la ciutat de Reus, seu de la marca?

Ens fa molta il·lusió, com també ens il·lusiona que a més coincideixi amb la capitalitat cultural catalana de Reus. Ens entusiasma que la gent pugui sentir-se partícip d’una col·lecció d’art singular que s’ha creat a la nostra ciutat. En el futur, ens encantaria poder portar la col·lecció a Barcelona, ​​però la col·lecció la vam estrenar amb molt d’orgull a Reus.