Skip to content

Roberta Bosco i Stefano Caldana, comissaris de ‘FACES’: “Miró i Picasso haguessin cregut en l’art electrònic”

30/01/2019
es-baluard-FACES-BEEP

El dijous 31 de gener s’inaugura l’exposició FACES. Un diàleg entre la Col·lecció Es Baluard i la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic. La nova exhibició és pionera en el món de l’art. I és que per primera vegada es planteja un diàleg al mateix nivell entre les obres d’art electrònic i les obres de disciplines tradicionals.

“Tot i que l’art electrònic està present ja en moltes exhibicions internacionals, mai com a FACES s’han presentat en un mateix nivell obres basades en tècniques tan diverses. Per exemple, art robòtic, escultura, pintura, collage, Net Art, ceràmiques, instal·lacions interactives, fotografia i vídeo”. Els comissaris de l’exposició, Roberta Bosco i Stefano Caldana, expliquen en una entrevista a El Blog de BEEP per què és tan atractiva aquesta proposta. Així mateix, reflexionen sobre el gènere del retrat en la nostra societat tecnològica, sobre l’art electrònic i sobre la creativitat.

L’exhibició FACES serà oberta al públic fins al 29 de setembre al museu Es Baluard, de Palma (Mallorca). El museu balear porta uns anys apostant per l’art electrònic.

A la fotografia que encapçala aquest article, apareixen (d’esquerra a dreta) la directora d’Es Baluard, Nekane Aramburu; la comissària Roberta Bosco; el director de la Col·lecció BEEP, Vicente Matallana; el comissari Stefano Caldana; i la directora general de cultura del Govern de les Illes Balears, Joana Català.

Com sorgeix la iniciativa d’una exposició d’art contemporani amb obres ‘analògiques’ i obres tecnològiques?

L’exposició té els seus orígens en una trobada entre el fundador de la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic, Andreu Rodríguez, i la directora del museu Es Baluard, Nekane Aramburu. En aquesta reunió, es va acordar el patrocini de la Col·lecció BEEP a una obra de Marcel·lí Antúnez a Es Baluard, i es va abordar la possibilitat de realitzar una exposició conjunta.

Érem conscients que l’exposició s’hauria de dur a terme en una situació especial. I és que Es Baluard viurà durant els propers mesos un període de transició, arran del canvi previst en la direcció de la institució. Per aquest motiu, era necessària una exposició de llarga durada, per a cobrir aquest període d’interregne. Ara bé, les peces de la Col·lecció BEEP són obres delicades, que no solen deixar-se en préstec durant massa temps.

Però l’aposta valia la pena. D’aquesta manera, ambdues parts tenien un alt interès en dur a terme aquesta exhibició, que serà oberta al públic entre els dies 31 de gener i 29 de setembre, inclosa la Nit Blanca [dia en què els museus obren a la nit] del mes de setembre.

FACES-BEEP

Per què és pionera aquesta exposició?

És la primera vegada que s’impulsa a Espanya una exposició en què conviuen al mateix nivell obres contemporànies electròniques i no electròniques. Tot i que l’art electrònic és present ja en moltes exhibicions internacionals, mai com a FACES s’han presentat en un mateix nivell obres basades en tècniques tan diverses com art robòtic, escultura, pintura, collage, Net Art [una varietat d’art electrònic], ceràmiques, instal·lacions interactives, fotografia i vídeo. Totes les peces, amb independència dels seus autors, tècnica o disciplina, seran juntes, sense espais que es converteixin en guetos.

No hi haurà separacions conceptuals. El 2001, es van exposar obres d’art tradicional al costat d’una selecció de Net Art al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Però unes obres i altres van estar disposades en diferents espais.

La idea de combinar mostres d’art contemporani analògic i electrònic és atractiva. Però era necessari buscar un discurs per a l’exposició. Com van treballar en la recerca d’aquest relat?

Calia donar consistència a l’exposició. Calia trobar un relat. Era important trobar un tema que sintonitzés amb moltes de les obres de la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic. Així és com va sorgir la idea del retrat. Es tracta d’un gènere artístic que ha creuat èpoques, països, cultures i moviments artístics.

Moltes de les obres de BEEP reflexionen sobre el retrat. A partir d’aquí, calia posar a dialogar les dues col·leccions. Amb diàlegs oberts. Desitjàvem privilegiar un muntatge que suggerís diferents lectures a l’espectador. L’objectiu és que l’espectador estableixi les seves analogies, més enllà de les nostres indicacions.

En el disseny fluid de l’exposició, hem comptat amb l’estudi d’arquitectura POCAA, de Jordi Llàcer i Irma Arribas.

mantis-jordi-abelló

Com s’apropa l’art electrònic al retrat?

El retrat i la interpretació de la imatge han canviat radicalment amb la irrupció d’internet i les noves tecnologies. Ja no es parla de fotografia, càmeres, rodets, revelat, diafragma, objectius, il·luminació o posat. Els termes ara són xarxes socials, postfotografia, ubiqüitat, autorepresentació, reproductibilitat, processos memètics, xarxes socials, remescla, selfies, retocs i viralitat.

La mateixa forma d’expressar-nos ha evolucionat. I l’escriptura s’ha condensat. S’ha substituït la sintaxi tradicional amb stickers i emoticones. Els rostres estilitzats de les emoticones i les seves expressions s’han imposat com un nou llenguatge universal i transnacional d’immediata interpretació.

Les actituds davant de com ens representem han canviat. Ara solem exhibir-nos i assumim postures inèdites davant d’uns dispositius mòbils infinitament més complexos que un simple ordinador portàtil. Solem conèixer-nos a través de l’altre en un procés continu d’exteriorització. En aquest procés, els ulls dels altres i com ens miren, defineix el que som.

La Col·lecció BEEP d’Art Electrònic es va exposar per primera vegada en la seva integritat a Reus, entre novembre de 2017 i març de 2018. Quines lliçons van aprendre d’aquella experiència, que els puguin ser útils amb l’exposició que ara s’estrena?

Amb l’exposició de Reus, percebem que el públic empatitza molt amb les obres d’art electrònic. Avui en dia, estem tot el dia amb dispositius a les mans, i vivim en entorns de realitats augmentades. Per a la gent, trobar-se amb tecnologia en un museu, guarda molta lògica. I són les persones més joves les que més troben a faltar els dispositius quan entren en un museu.

Ens vam adonar que molts escolars venien al matí amb l’escola i, a la tarda, amb els pares. En aquella exposició, podies tocar les obres. Els nens i adolescents eren conscients que no es tractava d’un recinte sagrat, on havies de mantenir un estricte silenci.

L’art electrònic ve a posar al dia al món de l’art. Seria això?

La història de l’art es pot explicar amb l’evolució de les eines que fan servir els artistes. De forma constant, s’han descobert noves tècniques i materials.

El Pop-Art mai hagués existit sense la pintura acrílica. I el telèfon fix va generar tal onada de creativitat, que el 1969, al museu d’art de Chicago, es va fer l’exposició Art By Telephone. En aquesta exposició es reflexionava i es posava en valor l’impacte del telèfon en el món de l’art en els anys 40. Els visitants podien escoltar gravacions en què els artistes descrivien els seus projectes i instal·lacions al director del museu, Jan van der Marck, a través de conferència telefònica.

analivia-cordeiro-m3x3

Quines obres de la col·lecció BEEP podem destacar de l’exposició ‘FACES’?

L’obra que ens dóna la benvinguda a l’exposició FACES és Mano térmica de artista, del 1973. L’artista, Lugán (Luís García Núñez), es va avançar en dues dècades al paradigma de la interactivitat. Es tracta d’una obra que convida a ser tocada. Una calor gairebé humà en una peça d’alumini i ferro.

Amb Alfabeto, obra de Marcel·lí Antúnez, de 1999, ens trobem davant d’una pròtesi emotiva. És una columna que convida a abandonar el paper passiu per ser instrumentistes emocionals.

M3X3, de Analivia Cordeiro, és de 1973, com a Mano térmica de artista. Coreògrafa, Cordeiro crea a través del llenguatge de la programació informàtica un moviment en una matriu de 3 × 3. Replanteja així el llenguatge de la dansa. Va ser una obra trencadora. Pensem que era el 1973, i que es tractava d’una coreografia es desplega a partir d’un programa d’ordinador escrit per una dona.

Podem destacar també JoAn, l’home de carn, de 1992, creada per Marcel·lí Antúnez i Sergi Jordà. L’obra consisteix en un robot recobert de pell de porc i vedella que reacciona a la veu del visitant.

Algunes d’aquestes obres s’avancen al seu temps…

Sobretot, les obres creades en els anys 70, molt abans de l’eclosió de la informàtica personal en els anys 90. Molt abans del moment en què la tecnologia va començar a estar present en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.

Com es relacionen les obres de BEEP amb les d’Es Baluard? Ens poden oferir exemples d’aquestes interaccions?

Tenim una obra d’Anaisa Franco: l’ull del visitant es reflecteix en una bola de plexiglàs. I al costat tenim una obra de Miquel Barceló que reprodueix un ull.

Els ninots que Joan Miró va elaborar amb la companyia de teatre La Claca, es posen en relació amb JoAn, l’home de carn.

JoAn, l’home de carn, també es pot relacionar amb Requiem, que consisteix en un exosquelet. Les parts d’aquesta estructura es mouen segons si el públic les toca. Amb aquest exosquelet es podria engabiar un cos viu, o activar un cos inert. I es pot reflexionar sobre la mort i sobre la infinita reproductibilitat d’una acció.

Requiem ens recorda a La invenció de Morei, una novel·la d’Adolfo Bioy Casares. Escrit en els anys 40, planteja el concepte de la realitat virtual, amb una màquina que es mou al ritme de les marees.

Algunes obres se serveixen de la tecnologia biomètrica per convidar a reflexionar. Amb Nivel de confianza, de Rafael Lozano, el visitant és analitzat segons paràmetres biomètrics per esbrinar si és un dels 43 estudiants de Ayotzinapa, a Mèxic, segrestats el 2014.

Amb Bioma, de Solimán López, la tecnologia de l’obra atrapa les dades biomètrics de l’espectador. El visitant s’endú una butlleta, que li ha estat impresa. I, quan arriba casa, pot accedir amb la informació d’aquest tiquet al seu perfil digital, a través del lloc web de l’obra.

L’exposició ‘FACES’ acull obres d’artistes de tot el món. També de Reus, ciutat on va néixer la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic. De Reus són dos dels artistes amb obres en l’exposició a Es Baluard, Jordi Abelló i Marie-France Veyrat.

Jordi Abelló aporta dues obres. Una sèrie de retrats de mantis, els insectes. I Bank, que consisteix en retrats de banquers relacionats amb els escàndols financers dels últims anys. L’artista va documentar com voltors van jugar amb aquells retrats a la reserva natural de Nonaspe, a Aragó.

Marie-France Veyrat contribueix amb obres que fan referència als castellers, que són un retrat col·lectiu del poble català. Els castells són una excel·lent metàfora de com es poden assolir objectius col·lectius de forma col·laborativa. En el món de l’art electrònic, aquest treball en equip és especialment rellevant. I és que persones de diferents especialitats s’involucren en projectes comuns.

A l’exposició ‘FACES’ hi ha obres de gegants de l’art contemporani com Miró i Picasso. Haurien apostat per l’art electrònic?

Haurien cregut en l’art electrònic, perquè eren artistes oberts a la novetat ia la innovació. No sabem si ho haguessin portat a la pràctica, però s’haurien interessat per aquest gènere. Sobretot, Miró.

nivel-de-confianza-rafael-lozano