Marie-France Veyrat: “L’art tecnològic és el futur”

Marie-France VeyratL’artista Marie-France Veyrat és una de les pioneres de l’art tecnològic. Són creació seva les peces Ubertrònica 1 i 2, amb les que es va estrenar a finals dels anys 90 un dels fons d’aquest tipus d’art més rellevants a Europa, la col·lecció BEEP d’Art Electrònic. De fet, Veyrat va posar en marxa la col·lecció al costat del seu marit, Andreu Rodríguez, president de Ticnova, grup en el qual s’integra BEEP.

Des de la creació d’aquesta col·lecció, Marie-France Veyrat i Andreu Rodríguez no han deixat d’impulsar una categoria artística a l’alça, que no deixa de guanyar estatus.

En aquesta entrevista, l’artista reusenca reflexiona sobre l’art tecnològic, protagonista des del passat 23 de novembre i fins l’1 d’abril a través de l’exposició Aproximacions creatives a la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic. L’exhibició es pot visitar al Museu Salvador Vilaseca (Raval de Santa Anna, 59) de Reus.

La col·lecció BEEP d’Art Electrònic, que ja inclou 42 obres, és avui un fons de referència internacional en l’espai creatiu de l’art electrònic.

Marie-France Veyrat és una artista visual, multidisciplinària, i d’estil abstracte. D’ella destaca el seu constant interès per la recerca i per l’experimentació, en una diversitat tant de disciplines com de materials. Aquesta artista ha realitzat incursions en diferents llenguatges plàstics, com l’escultura, la instal·lació, el land art, l’art digital i electrònic, la pintura i l’art tèxtil. Veyrat és presidenta del jurat i cofundadora dels Premis ARCOmadrid / BEEP d’Art Electrònic des de l’any 2006.

Com sorgeix la seva vocació artística?

Des que recordo sempre he desitjat expressar-me a través de l’art. Es tracta d’una vocació que he desenvolupat sobretot a Catalunya, a on vaig arribar quan tenia 23 anys.

Com a artista, com es defineix?

Sempre he tingut passió per l’art i he mostrat un gran interès per l’exploració de noves tècniques i conceptes. Així, vaig començar amb l’art tèxtil -amb la creació d’tapices- i amb el collage amb elements tèxtils. Més tard, vaig anar abordant noves formes d’expressió, i em vaig centrar en les escultures i en construccions inspirades en l’arquitectura.

La meva inspiració neix de dues fonts principals. L’observació atenta de la natura i la recol·lecció dels esdeveniments viscuts al llarg del dia a dia i de la vida. Aquestes dues fonts estan estretament lligades a les emocions que plasmo en les meves obres. Per a mi la natura és la font principal de l’art: la bellesa de l’instant.

Una altra font d’inspiració és l’experimentació, anar descobrint possibilitats més enllà de la pròpia elecció del tema, i no parar mai de produir sempre fins al límit. M’agrada recollir qualsevol objecte, forma o color que em recordi una situació o que provoqui un estat d’ànim perquè entri a formar part de la meva col·lecció de found art [objecte trobat]. Crec que l’art existeix a través de la vida, que li dóna tot el seu sentit.

Quan vaig prestar atenció a l’art digital i tecnològic, llavors poc conegut per a mi i també poc reconegut artísticament, vaig gaudir buscant noves sensacions amb eines molt diferents, i em vaig adonar realment que és l’essencial per a mi en l’art: descobrir el desconegut!

Com va ser la seva primera presa de contacte amb l’art tecnològic?

El 1999, em vaig introduir en l’art digital. El món canviava, i aquests canvis atreien meu interès. Era l’època del boom de les noves empreses d’internet. Per la meva proximitat al món informàtic, reciclava plaques d’equips informàtics, a les que donava un nou sentit a través de la creació d’obres d’art. En aquest context vaig elaborar la instal·lació audiovisual Urbetrònica 1 i 2, que es van realitzar amb motiu de la inauguració de les noves instal·lacions de Ticnova —es poden admirar en el seu vestíbul— i que van ser les primeres obres de la col·lecció BEEP d’Art Electrònic [per raons d’espai, només Urbetrònica 1 s’ha pogut exposar al Museu de Reus].

Urbetrònica 2

Així, una amalgama de nombroses plaques d’ordinadors i de peces de màquines i aparells electrònics actualment obsolets, llancen imatges imperfectes de forma intencionada per posar en crisi l’aparent excel·lència de les màquines i sistemes computats dels que gaudim avui dia. A la pantalla es projecten diverses creacions on l’error sí que té cabuda per si mateix. Es genera una nova estètica del que és deficient o incorrecte, alterant des de la mera imatge, àudio o vídeo, fins al programari més experimentat. En definitiva, són obres on els defectes digitals esdevenen obres d’art úniques i singulars.

A Ubertrònica 1 i 2 apreciem la idea de construcció arquitectònica i de reciclatge. La caòtica ciutat contemporània es distingeix en les formes, que dibuixen edificis.

Quin tipus d’art fa ara?

Actualment em dedico a les instal·lacions amb escultures fetes amb peces de poliestirè expandit. Es tracta de peces dissenyades i dibuixades per ordinador, tallades amb màquines d’aigua o a pressió, encolades una per una, i tractades. Un bon exemple d’aquest tipus d’art és Carregat i descarregat, una obra al·legòrica que representa un castell humà d’una colla de castellers. És una escultura creada sobre un palet reciclat de fusta pintada, representant una plaça pública.

Carregat i descarregat
Coincidint amb la celebració de la capitalitat cultural de Reus, vaig participar en el projecte Urbanart amb l’obra Atemporal. Es tracta d’una escultura tipus tòtem, realitzada en formigó armat tractat i acer corten, que està situada a la plaça de la Farinera de Reus. És un viatge a través del temps, entre el passat, el present i el futur.

També segueixo treballant amb un projecte d’exposició que es presentarà a la primavera que ve, en el qual es barrejaran peces arquitectòniques, objectes de reciclatge, fotografies i creacions digitals.

Què li falta a l’art tecnològic per consolidar-se?

Crec que ha arribat el moment de crear un moviment d’art tecnològic i electrònic molt específic. És una categoria d’art de lenta consolidació, que hem de tenir en compte, assimilant-la.

Només durant els últims anys les galeries d’art han incorporat obres d’art tecnològic. Ja hi ha centres d’art consagrats a l’art tecnològic. Ja hi ha artistes de primera línia compromesos amb aquest art.

A Espanya, l’exposició a Reus és pionera, en reunir durant quatre mesos totes les peces d’un fons tan ampli com el de la Col·lecció BEEP. Però també en països com Alemanya, on Frankfurt acull la Biennal of The Moving Image. Allà vam presentar a finals d’any, com a col·lecció convidada, unes peces d’art electrònic. De retorn des de Frankfurt, vam visitar el ZKM, un centre d’art i media molt important a la ciutat alemanya de Karlsruhe. A Europa hi ha altres centres d’art sensibles a l’art electrònic, com el HEK de Basilea, o els francesos 104 i Gaîté Lyrique. Hem de donar-nos a conèixer i donar molta difusió. Crec que interessarà cada vegada més a gent jove que és nadiua digital i que viu el món d’internet a fons. Per aquí va el futur!

Enllaç permanent a aquest article: http://www.beep.es/blog/cat/2018/01/marie-france-veyrat-lart-tecnologic-futur/